logo
Fiatc BarnaPorters FCF

Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

Pedro García: "Tot el que no sigui pujar, es que no hem fet els deures"

Publicat per: Carola Ugrinovic 31 d'octubre de 2019


Una Montanyesa intractable, amb un Pedro García en plena forma, ressusciten el somni de la Tercera Divisió a Nou Barris. 17 anys pels camps del #futbolcat és un historial d'or per al 'tete' , un referent dins i fora dels terrenys de joc

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Pedro García als despatxos de Nou Barris // FOTO: Facebook Pedro García

Pedro García als despatxos de Nou Barris // FOTO: Facebook PG

Disset anys damunt d'un terreny de joc donen per a molt, i si no, que s'ho preguntin a en Pedro García. Un autèntic rodamón del futbol que fa sis temporades es va establir a Nou Barris on es deixa la pell damunt de la gespa i el cervell als despatxos. Una vida lligada a un esfèric que, de moment, sembla no tenir data de caducitat i, de la qual, el davanter barceloní, s'està encarregant d'escriure un nou capítol.

Parlem amb el 10 per conèixer més a fons a un dels referents del futbol català i a una de les veus autoritzades de la Monta.

Sisena temporada a la Montanyesa. Quina valoració fas d'aquests anys?

Molt positiva, estic contentíssim. Els dos primers anys van ser espectaculars, el primer vaig anotar 17 gols i al segon vam aconseguir fer playoff d'ascens a Segona B. Llàstima que una temporada després, es va consumar el nostre descens a Primera Catalana i ara estem lluitant per tornar l'equip on es mereix que és a Tercera. Aprofito l’oportunitat per donar-li les gràcies al President del club, l'Emilio Llamas.

“Aprofito per donar-li les gràcies al President, l'Emilio Llamas”

Uns anys on compagines la faceta de jugador amb la de director esportiu. Com portes conviure al vestidor amb jugadors que tu has fitxat?

Tinc molt clar que una vegada entro al vestidor deixo de banda la meva faceta de director esportiu i sóc un jugador més. Fins al moment, ho estic portant molt bé perquè els meus companys, també, ho saben diferenciar i això em facilita la feina.

La temporada passada us quedeu a les portes del playoff d'ascens. Creus que ser tan irregulars fora de casa us va penalitzar?

Potser aquest, va ser un dels factors. Encara que, l'aparició de Piqué a l'Andorra, la por escènica en moments puntuals i alguns mals resultats a casa davant rivals de la zona baixa de la taula, ens van acabar allunyant de l'ascens. Clarament, vam anar de més a menys.

“Piqué i l'Andorra? No sóc ningú per a criticar-ho”

Una aparició, la de Piqué, molt criticada. Què en penses tu?

El futbol és futbol i, tot el que signifiqui una millora per a les plantilles i per al club i estigui dins dels paràmetres de l'esportivitat, per a mi està bé. A més, jo no sóc ningú per a criticar-ho.

Tornant als números lluny de Nou Barris, suposo que si voleu assolir fites importants, aquestes estadístiques s’hauran de capgirar, oi?

Més que millorar els números fora de casa, la clau es continuar sent forts al nostre estadi com ho estem fent fins ara. Està clar que lluny haurem de rascar algun punt però si ets sòlid com a local, tens molt guanyat.

Per què és tan complicat pels rivals guanyar a la Bombonera?

Perquè la nostra afició és el jugador número 12. És espectacular el suport que ens dóna des del primer minut fins al xiulet final, els jugadors notem aquesta escalfor i és un plus per a nosaltres quan, per exemple, les cames ja no donen. Tot el contrari li passa al rival, el qual viu un infern sempre que ve a Nou Barris.

L'afició de la Montanyesa, el jugador número 12 // FOTO: @Montanyesa1927

L'afició de la Montanyesa, el jugador número 12 // FOTO: @Montanyesa1927

“La nostra afició és espectacular”

Viatgem fins al present on us mostreu intractables, 8 de 8. Us imaginàveu aquest inici?

Imaginar-ho no, sobretot per la gran igualtat que existeix a la categoria però somiar.-ho, ho hem somiat tots. No hem pogut començar de millor manera i estic molt orgullós de l'equip.

Ara per ara, teniu la sensació que sou l'equip a batre?

Claríssimament. Tots volen veure qui és el primer a derrotar-nos, tanmateix nosaltres pensem en nosaltres, anem partit a partit i seguirem treballant com fins ara.

“Tots volen veure qui és el primer a derrotar-nos”

Què ha millorat respecte a la temporada passada per signar aquest gran començament?

El gol. La temporada passada ens mancava gol i gent dalt i, en aquest sentit, hem fet un pas endavant.

Sé que és molt aviat, no obstant això, l'objectiu és l'ascens?

Sí, sense cap mena de dubte. Tot el que no sigui pujar, es que no hem fet els deures.

Seria un fracàs no fer-ho?

No, si ho donem tot i ens deixem la pell al camp. Fracàs seria quedar a la part mitja-baixa de la taula i no tenir opcions de lluitar per l'ascens.

“No pujar no seria un fracàs, si ho donem tot”

Les coses estan rutllant, no només a nivell d'equip sinó també a nivell personal, on estàs tenint molta més presència. Què ha canviat en el Pedro de fa uns mesos al Pedro actual?

Era coneixedor de la gran competitivitat de la plantilla i sabia que per estar a l'altura havia de fer un canvi i, així va ser. Em vaig posar les piles, aprimant-me 9 quilos per arribar a punt a la pretemporada on vaig treballar a tope. Al final, l'esforç s'ha vist recompensat i li dono les gràcies al míster per la confiança que ha dipositat en mi.

Portes 3 gols en 8 partits, t'agradaria acabar lluitant pel pitxitxi?

Tinc clar que el grup és el més important, marqui qui marqui, això no significa que no gaudeixi anotant gols però, també, ho faig donant la darrera passada. En aquest sentit, sóc poc egoista i mai ha estat una obsessió ser pitxitxi.

A banda del gol i d'aquesta darrera passada, quines altres coses pots aportar a l'equip?

Sóc un davanter treballador, tinc bon joc d'esquenes, em moc bé en els espais, dono continuïtat al joc i m'associo bé amb els companys.

“Sóc poc egoista i mai ha estat una obsessió ser pitxitxi”

Un gol més que tu i com a màxim golejador de l'equip, juntament amb Baldé, trobem a Velillas. Un encert el seu fitxatge.

Sí. Ha estat un dels fitxatges més il·lusionats, el retorn d’un jugador del barri, molt estimat per la nostra afició i crec que serà clau aquesta temporada. De moment, està rendint a un gran nivell i estem molt contents amb ell.

Velillas retorna a casa // FOTO: @Montanyesa1927

Velillas retorna a casa // FOTO: @Montanyesa1927

A l'abril compleixes 500 partits com a futbolista. Com vas viure aquell moment?

Va ser molt emotiu. Es van barrejar moltes emocions, per una banda havia complert el somni de què els meus fills em veiessin jugar però per l'altra, vaig veure el final a prop perquè el físic no m'acompanyava. Per sort, ara estic millor que mai i espero complir molts més partits.

Diries que estàs vivint una segona joventut futbolística?

Es podria dir que sí. Les coses no poden anar millor, he jugat el meu quart partit consecutiu com a titular, l'equip està guanyant, físicament, com t'he dit, estic en plena forma...

Quanta corda que et queda?

Avui dia, tinc corda per estona.

“De tots els meus entrenadors tinc un gran record”

D'aquests 500 partits dels quals parlàvem, quin recordes amb més estima?

Molts, encara que potser, el que sempre recordaré amb especial afecte és el dia del meu debut amb 18 anys contra l'Osca a Segona B amb Patxi Salinas com a entrenador. Vaig saltar a la gespa a la segona part i al minut 92 vaig marcar el gol del triomf. Aquell partit em va permetre tenir continuïtat a Segona B i, posteriorment, fitxar per les categories inferiors del Barça.

Podríem dir, llavors, que Patxi Salinas és el míster que més t'ha marcat?

En aquella època de la meva vida si, tanmateix, de tots els meus entrenadors tinc un gran record, m'han ensenyat i he après moltes coses i això, m'ha fet madurar i créixer, tant en l'àmbit personal com en el futbolístic.

Des d’aquell debut fins avui han passat 17 anys. Si haguéssis d'escollir un o varis moments, quins serien?

Hi ha hagut molts. El meu fitxatge pel Barça, el playoff d'ascens a Segona A amb la Grama contra el Salamanca, partits memorables amb la Montanyesa, gols decisius, poder gaudir de camps plens...

Pedro García en un moment de la seva etapa al Barça // FOTO: @Pedro9garcia

Pedro García en un moment de la seva etapa al Barça // FOTO: @Pedro9garcia

I el pitjor?

El descens a Primera Catalana amb la Monta.

“El meu somni és retornar la Montanyesa a Tercera”

Et queda algun somni per realitzar?

Retornar a la Montanyesa a Tercera Divisió.

Et sents estimat a Nou Barris?

Totalment. Per a mi, el club s'ha convertit en una segona família. Quan les coses no han anat bé, he sentit l'afecte, el suport, els ànims, l’escalfor de la gent i, això, com a persona i com a futbolista ho valores molt. En definitiva, em tracten genial i em sento molt a gust aquí.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2019
redaccio@futbolcatalunya.com

Avis Legal Política de Privacitat Politica de Cookies