27 juny 2019

logo
Fiatc BarnaPorters Campus GoalKeepers
Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

La permanència de la Guineueta, el repte del professor Gallego

Publicat per: Victor Llucia 16 de novembre de 2018


Luis Gallego, entrenador de la Guineueta, parla amb FutbolCatalunya sobre l'actualitat d'un equip al que ha pujat a Primera Catalana, com afronta la resta de temporada i els seus inicis com a tècnic

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia
Luis Gallego, a la dreta, amb el seu ajudant, Sergi, i el president de l'EE Guineueta, José Centeno // FOTO: @EEGuineueta

Luis Gallego, a la dreta, amb el seu ajudant, Sergi, i el president de l'EE Guineueta, José Centeno // FOTO: @EEGuineueta

Per a Luis Gallego, la temporada 2018/19 és la seva quarta com a entrenador amateur. Després de penjar les botes amb la Catalana, va agafar les regnes de l'equip i, en el seu debut com a primer entrenador, va aconseguir l'ascens a Segona Catalana. Ja amb el nom de Sant Adrià, va liderar un equip que va aconseguir la millor classificació històrica del club. Però necessitava canviar d'aires per créixer. I el projecte de la Guineueta el va seduir. Amb l'equip de Nou Barris va obtenir un ascens històric a Primera Catalana. I ara, a la categoria d'or del futbol català i tastant un vessant diferent del futbol, Luis Gallego s'ha proposat un repte gens senzill: mantenir l'equip a Primera Catalana. Professor de primària i pare, el tècnic de la 'Guine' és un apassionat de la competició que afronta el que resta de temporada amb la màxima ambició per revertir la situació actual de l'equip.

En primer lloc, com estàs personalment i com està l’equip?

El dimarts precisament vam entrenar poc i vam fer una posada en comú dels sentiments i de la situació actual. De què pensàvem cadascú. Pensem que, d’alguna manera, després de la derrota davant el Llagostera B, hem tocat fons. Estem tocats però disposats a donar-ho tot per tirar endavant. Hem hagut de prendre algunes decisions doloroses, però que havíem de prendre. Hem hagut de prescindir de dos porters que teníem i n’hem incorporat dos de nous. La plantilla no ho ha encaixat bé, hi havia una mica de crispació, però tots pensàvem que era necessari. Dels 22 gols que porten en contra, 13 han estat regals grotescos: set errades dels porters gravíssimes i sis errades defensives.

En moments així, de parlar, posar els sentiments en comú i dir les coses a la cara, també es guanyen punts?

Penso que sí. És tan important entrenar com el que vam fer el dimarts. Dir tot a la cara, treure’ns allò que pensàvem. Vam pensar que era més important acabar de parlar tot. Vam fer 30 minuts d’entrenament perquè ens vam allargar en la xerrada. És important, és un punt d’inflexió.

El bagatge és de dos partits guanyats en onze jornades. La clau passa per fer-vos forts a casa?

No només això, però aquesta hauria de ser la línia. Hem guanyat dos partits de manera còmoda (Can Vidalet i Farners). També a casa, se'ns van escapar dos empats, davant el Lloret i el Sant Cugat, per dues errades puntuals: una pilota que se li escapa al porter un cop la té agafada i l’altra el jutge de línia marca fora de joc però l’àrbitre deixa seguir, tothom es queda parat, i ens marquen. Són dos punts que se’ns escapen per dos detalls. Contra el Rubí vam regalar dos dels tres gols i vam acabar 3-3. I en aquest contra el Llagostera havíem parlat de no cometre cap error i en vam cometre tres d’individuals. Ens penalitzen molt. Evidentment que ens hem de fer forts a casa, però no només necessitem això. Hem d’agafar punts també fora de casa perquè si no no arribarem.

Tens aquestes errades gravades al cap perquè us han costat punts, però l’equip ha competit en tots els partits, no? 

Sí, totalment. Primer, sentim que tenim tota la confiança de la directiva i els jugadors també. L’equip ha competit, però hi ha hagut errades molt puntuals de jugadors clau que ens ha costat massa punts. No es poden regalar tants gols perquè al final és impossible. Un cop solucionem aquestes errades, que esperem que sigui aviat, l’equip pot encadenar tres o quatre victòries seguides perquè penso que tenim futbol i jugadors per fer-ho.

M’esperava que s’intentés jugar més a futbol a Primera Catalana
Les errades individuals és l’únic aspecte que ha de millorar l’equip a curt termini?

No és l’únic que hem de millorar, però és el més urgent perquè és el que més punts ens està costant. En general, estem defensant bé. No ens creen gaires ocasions, però després arriba qualsevol errada absurda i ens marquen. A més, estem fent suficients gols. No estic especialment content amb l’efectivitat que estem tenint, però hem fet 13 gols en 11 partits, que és més que suficient per puntuar. Hem de deixar de regalar gols, no ens ho podem permetre.

Sobretot en una categoria tan igualada com la Primera Catalana. És cert que els dos líders estan molt destacats, però qualsevol equip et pot guanyar. Una errada és determinant.

És veritat que els dos líders estan molt destacats, massa i tot. Sí que són dos grans equips, però darrerament estan traient els resultats per la mínima. Però és dificilíssim fer-los una ocasió de gol. És una categoria súper igualada. I més quan hi ha molts equips que juguen a esperar l’errada del rival. I nosaltres concedim una o dues errades cada setmana que els rivals no desaprofiten.

Gallego, en una de les primeres xerrades amb la plantilla aquesta temporada //FOTO: Twitter EE Guineueta

Gallego, en una de les primeres xerrades amb la plantilla aquesta temporada //FOTO: Twitter EE Guineueta

Te l’esperaves així abans de començar la temporada?

Me l’esperava una Primera Catalana dura, molt dura. Però potser no m’esperava tanta igualtat. Me l’esperava menys igualada en el sentit que trobo que li podem guanyar a qualsevol, tot i les nostres mancances. Qualsevol equip pot guanyar a qualsevol. El que sí que m’esperava és que s’intentés jugar més a futbol. Especialment al nostre camp, que no és molt gran, els equips vénen a fer un joc molt directe a ficar-se al darrere i a no cometre errades. A casa, alguns equips sí que juguen, sobretot en camps grans, com pot ser Palamós, Vic o Girona C. Però trobo que és una categoria on hi ha més joc directe que a Segona Catalana. I a Segona Catalana es juga molt a futbol. Això és el que m’ha sorprès una mica.

T’has sentit tant inferior com per ocupar l’avantpenúltima plaça o creus que si no haguéssiu comès aquestes errades, estaríeu molt més amunt?

Estic convençut que podríem estar molt més amunt. És veritat que estem pagant la novatada i estem sent inexperts en aquest sentit. Però tret del Palamós, on em vaig equivocar jo, i Vilassar, en la resta de partits hem competit fins al final i penso que tindrem possibilitats en tots els partits que resten de lliga.

Onze jornades és una bona mostra. Però queda moltíssima lliga. Amb quins ànims ho afronta l’equip?

Està tocat. Dir una altra cosa seria mentir. Sobretot perquè tots sabíem la importància del partit contra el Llagostera B. Però som conscients que si deixem de fer aquestes errades, hem competit cada partit. I tal com hem perdut quatre partits, també en podem guanyar quatre. Aquest és el sentiment del vestidor.

Estem pagant la novatada i estem sent inexperts
L’equip, durant la pretemporada, estava preparat mentalment per patir derrotes i estar a la zona baixa de la taula?

Va ser una de les coses que vam parlar abans de començar la temporada. Som un equip que veníem de guanyar molt la temporada passada i que havíem d’estar preparats per perdre i encadenar derrotes. Penso que l’equip està preparat en el sentit que seguim competint.

Personalment, és la teva quarta temporada com a entrenador. I has aconseguit dos ascensos. Es pot millorar aquest inici de carrera?

Penso que és difícil (riu). En aquest sentit estic molt content dels resultats obtinguts fins ara. Aquest any estic aprenent una altra faceta del futbol i estic aprenent molt perquè no ho havia viscut encara. L’any amb la Catalana vam ascendir i al següent any, ja amb el nom de Sant Adrià, vam estar en el grup capdavanter tota la temporada. Amb la Guineueta vam ascendir. Aquest any m’està tocant viure una altra cara. Estic molt content del que s’ha aconseguit fins ara i convençut que podem encadenar victòries i celebrar la permanència.

Què et va seduir de la Guineueta per deixar un club on havies entrenat i jugat?

Considerava que havia complert un cicle a la Catalana/Sant Adrià. Havia de tancar el capítol perquè havia jugat, tenia amics i considerava que si volia millorar l’equip, havia de trencar unes relacions que no volia trencar. També havia de sortir per créixer professionalment. El que em va fer anar a la Guineueta va ser la confiança que van dipositar en mi des del primer moment. El president Jose Centeno va apostar per mi sense cap mena de dubte i això em va seduir. També l’ambient que es viu al camp. Jo l’havia viscut com a jugador visitant i tenia ganes de viure’l com a local.   

Aquest ambient es viu gràcies a Comando Guineueta. Van a tots els desplaçaments. Malauradament, és un fet excepcional en aquestes categories. Com ho viviu al vestidor?

Amb molta alegria. I darrerament amb una mica de preocupació per no poder-los dedicar totes les victòries que ens agradaria. Són súper fidels. El dia en què estem perdent és el dia que més animen i ens fot no poder-los dedicar tantes victòries com es mereixen.

Comando Guineueta és una de les explicacions perquè la 'Guine' és a Primera Catalana // Twitter @MarcLesan

Tornant a la faceta personal, com va sorgir la idea de ser entrenador?

Va sorgir perquè el meu pare ja “m’apretava” i em deia que havia de deixar de jugar, que ja no anava enlloc. Ja havia estat a Tercera Divisió i cada cop anava més cap a baix. El meu pare em va dir que per què no estudiar per ser entrenador, que se’m podria donar bé. Ell va ser qui em va ficar aquest pensament. I jo els últims anys ja començava a veure que no estava per jugar. Arriba un moment en què no et sents realitzat com a jugador. Vaig començar a estudiar per ser entrenador i em va agradar molt. Vaig tenir sort que els professors que vaig tenir a la Federació em van ensenyar molt i vaig començar a gaudir d’una altra manera el futbol. Em van oferir entrenar la Catalana i no m’ho vaig pensar ni un moment, era el que jo volia fer. Havia tingut un parell d’experiències ajudant a amics al futbol base. No me’n penedeixo gens, tot el contrari.

Quin nivell d’entrenador tens?

Tinc el Nivell 2 i ara estic esperant trobar on poder fer el Nivell 3 que m’ho pugui combinar amb la feina.

Aquest any estic aprenent una altra faceta del futbol que encara no havia viscut
Com es compagina la tasca d’entrenador, que has de dedicar hores i passió, amb la tasca de ser mestre d’anglès i educació física en una escola de Primària?

Per sort la meva feina em deixa molt temps a la meva disposició. He d’estar al centre a les 9h i a les 16:30h he acabat. Tinc marge per poder endreçar-me el temps i organitzar-me. Les hores que li dediquem els entrenadors amateurs al futbol són moltíssimes. Però és una passió i és quelcom que ens agrada, ho fem amb gust. I amb l’ajuda de la meva dona, que si no fos per ella, no podria fer moltes de les coses que faig.

Tot i ser mestre, entrenes equips amateurs. Prefereixes el futbol competitiu abans que el formatiu?

M’agrada molt ensenyar i estar amb els nens. Però el futbol me’l prenc com a competitiu. Podria treballar en el futbol formatiu, però l’esport, i el futbol en aquest cas, m’ho agafo en forma competitiva. Per això m’agrada més un amateur que no pas el futbol base. M’agrada molt competir. Però gaudeixo molt de les dues tasques.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com